Ja van tantes vegades En les que he tingut por de mi, De no entendre el que passa Són massa les preguntes Que no m'hauria de fer mai Em costa tant mirar-me M'espanten les ferides La pell d'aquella cicatriu Que no es va tancar mai Sempre he estat molt romàntic D'idees fixes dins el cap I això ara se m'acaba M'abraço a les esquerdes D'un escut que vull llençar, Sempre amagat darrere Tapant-me les ferides La pell d'aquella cicatriu Que no es va tancar mai Encara ho sento avui, Com si em cremés per dins, Ho escriu la meva veu I ara soc com l'ocell Que surt volant del niu Només vol ser estimat Com ell estima el vent El vent que el fa volar Em pesen les paraules Que tant de temps porten vivint Dins d'aquest cos que crida Però al viure sota l'aigua Fa que ningú em pugui sentir Jo no vull ofegar-me M'espanten les ferides La pell d'aquella cicatriu Que no es va tancar mai Encara ho sento avui Com si em cremés per dins Ho escriu la meva veu, Avui em vull desfer, De tot el que no soc I ara visc com l'ocell Que surt volant del niu Només vol ser estimat Com ell estima el vent El vent que el fa volar