Encara ho sento com si fos etern Hipnotitzat, en un instant que no sé definir Cada dia és diferent El límit canvia en tot moment Només vull que quedi clara la fina línia que ens separa Mirant de trobar la definició Em perdo sense arribar a cap conclusió De tu i jo La fina línia no hi és El límit no existeix L'etiquetatge no serveix de res I el temps és aquest moment La fina línia no hi és Estereotips que venen i van Nosaltres, titelles, seguim els preceptes que ens van inculcant I el que passa entre tu i jo no té cap explicació Només vull que quedi clara la fina línia que ens separa Mirant-te als ulls jo descobreixo un món Els seus colors no són ni blaus ni marrons No cal definició La fina línia no hi és El límit no existeix L'etiquetatge no serveix de res I el temps és aquest moment, (oh) La fina línia no hi és (No hi és, no hi és, no hi és) Oh, no, no (No hi és) (No hi és) (No hi és) I si trobo una classificació Serà per confessar-te que no pot ser millor I m'és igual, jo puc cridar-ho al món No importa si som diferents La fina línia no hi és El límit no existeix L'etiquetatge no serveix de res, no I el temps és aquest moment, oh La fina línia no hi és (No hi és) (No hi és) (No hi és) El límit no existeix, oh L'etiquetatge no serveix de res, de res I el temps és aquest moment, oh La fina línia no hi és