Quan la ràbia és qui guia els meus passos i la incertesa desfà caminars L'esperança sembla enderrocar-se darrere dels dies de lluita i asfalt Quan el gris és l'únic color que dibuixa i omple futurs immediats És el pànic, l'olor a dolor el que et sembla sentir, el que et sembla palpar No, no pot ser Quan de temps haurem d'esperar més No, no pots més I saps que tot depèn de tu mateix Quan la pluja transforma els paisatges i la foscor engoleix els teus mars Les mirades semblen no trobar-se perdudes als límits on hem arribat I quan corres i crides al vent i les llàgrimes omplen de fred els estels És la ràbia, l'odi i la tristesa les que et fan sentir tantes voltes rebel No, no pot ser Quan de temps haurem d'esperar més No, no pots més I saps que tot depèn de tu mateix