Avui és el dia, assegut da al llit Noto el fred del ferro del carregador ple de bales Introduint-se al meu cervell Avui és el dia i m'omplo de raons Perquè no em tremoli el pols A l'hora d'apuntar els les jutges Que m'empresonen dins l'angoixa Avui és el dia en què decideixo treure el fiador I posar una bala a la recambra del meu cor Avui és el dia en què callaran les paraules I parlaran les pistoles No hi ha res més perillós que qui no té por de morir Avui és el dia en què premeré el gallet I dispararé la paraula, Escopiré al la passivista a la cara I la meva actitud batzegarà les consciències I els rics ploraran sang. Avui és dia en què la lluna Que il·lumina la nit dels les pells fosques Eclipsarà la llum artificial Del benestar cínic dels torturadors Estic atabalat da, dispara