Bella i sola, desolada, en aquest jardí No brunz l'abella ni vola l'ocell, on la gespa es marcí No en té prou amb ser corol·la, ni sentir-se tan de setí Només la força la consola i saber-se somni de mi ♪ Llavi, llavi, llavi blanc Ull quiet i mà colltorta Benamada Marta morta Com pots viure sense sang? Calenta, tot segui freda I espessa com el vi dolç La sang tenyia la seda La fusta del banc, la pols ♪ Bella i sola, desolada, en aquest jardí No brunz l'abella ni vola l'ocell, on la gespa es marcí No en té prou amb ser corol·la, ni sentir-se tan de setí Només la fosca la consola i saber-se somni de mi ♪ Llavi, llavi, llavi blanc Ull quiet i mà colltorta Benamada Marta morta Com pots viure sense sang? Calenta, després tan freda I espessa com el vi dolç La sang tenyia la seda La fusta del banc, la pols T'enganyen. No són prou savis Els metges per a tornar-te Benamada morta Marta La sang, i la mel, als llavis ♪ Bella i sola, desolada, en aquest jardí Només la fosca la consola i saber-se somni de mi