Sotraga la memòria de mes penes Un costum que acabà i un gest antic és un missatge que desxifro a penes El dibuix fatigat del vers que escric Devorant l'ombra d'un mirall mesquí Finestra deslleial, pintura servil Quin país a destemps, quina figura D'un déu mortal que no sabé morir ♪ Ja ho preveies, fets i dites Coses vanes ha estat Ara míser, agonitzes I demanes un mirall L'epíleg mai no diu el que un vol Final de línia en un vagó tot sol Les coses canvien tan poc a poc Però al girar el full m'espera la foscor ♪ Del fred que fuig de nit per la frontera I es despedeix de les valls i del camí Les cartes van per mar on tu m'esperes I naufraguen en plors vora el teu pit ♪ Ja hi arribes, invisible Un miratge t'has tornat Plans i fites, fets a miques Estripant-te, coll avall La font nocturna on el camí s'atura Com un secret mormola el meu destí