La trapezista menudeta es mira els peus No havia previst l'alçada en cap dels somnis seus Ni la llargada d'aquell cable allà penjant Per res no s'assemblava i creixia a cada instant. Caminar sobre la imprevista dimensió que es belluga El cor batent al centre i la vista al punt de fuga La trapezista tan petita es va estirant Desitja sentir la infància, per això la va gronxant. A banda i banda el somriure i la pena I al mig tot l'equilibri que té a la vintena. Caminar sobre la imprevista dimensió que es belluga El cor batent al centre i la vista al punt de fuga. Caminar sobre la imprevista dimensió que es belluga El cor batent al centre i la vista al punt de fuga. Suspesa en un cos ingràvid, un pèndul oscil·la. Suspesa en un cos ingràvid, flotant. Suspesa en un cos ingràvid, un pèndul oscil·la. Suspesa en un cos ingràvid, flotant. Suspesa en un cos ingràvid, un pèndul oscil·la. Suspesa en un cos ingràvid, la trapezista. Suspesa en un cos ingràvid.