"No et volíem fer patir Tu tranquil·la, tu vés fent Que sempre puguis vestir D'aquesta màgia innocent" Mentre viatgi a bord del miracle No hi haurà res més trist, res més covard Que enganxar-se amb tentacles A una farsa on la pena no s'estila o ja fa tard Perquè no la vull trobar Jo pensava que seria possible passar de puntetes per la veritat I somiar-la perquè no la puc pensar Ara sí que no hi ha cura, perquè ja se m'ha instal·lat El meu refugi és la cançó El meu mirall són els concerts L'autocensura perd visió Si em captures al descobert Mentre viatgi dins de l'absència No hi haurà qui m'ajudi a composar La buscada perfecta cadència El meu cos es limita a ressonar Perquè sóc un recipient Una caixa on la música vibra insistent i em demana des de fa temps Que m'escolti, que jo sóc l'eternitat I dins la meva carcassa hi cap la immensitat En la pell dins de l'aigua i el vapor flotant Ressona la immensitat En el cos més volàtil, en la mort també Ressona la immensitat I ressono perquè sóc un recipient Una caixa on la música vibra insistent i em demana des de fa temps Que m'escolti, que jo sóc l'eternitat I dins la meva carcassa, i dins la meva carcassa Hi cap la immensitat En la pell dins de l'aigua i el vapor flotant Ressona la immensitat En el cos més volàtil, en la mort també Ressona la immensitat En els camps de roselles, en els rius de lava Ressona la immensitat Com un eco inaudible, sense espai ni temps Ressona la immensitat