Ací sentat gaudint del sol Sentint com sagna el meu cor Aquelles imatges que ara tornen Em saluden mentre fugen I ara jo que es supon que soc lliure Amb el canó de l'apatia tocant-me els cabells Mentre em forces a oblidar tot lo que em plena Tots aquells moments que ja han passat I ací gitat al llit de nou Furtant-li vida a un raig de sol Que es cola per l'única escletxa Oberta quan te'n vas anar I ara jo que es supon que soc lliure Amb el canó de l'apatia tocant-me els cabells Mentre em forces a oblidar tot lo que em plena Tots aquells moments no tornaran I ara jo que es "supón" que he de trobar-me De nou després d'aquest estiu tan poc casual Mentre em passe els dies tristos furtant la vida D'aquell raig de sol que em vol matar.