Digues, quin és el meu futur, Tant estimada desconeguda, Meva, molt meva ferida. M'han dit que tu ets una finestra Per on s'escorre el vent i la tempesta I com sóc artista em fas molt més por que als altres. S'ha de dir, S'ha de fer el que ens queda per fer. S'ha d'aprendre a somiar Fins i tot amb la realitat. Digues, quin és el meu nom, tu, Ferida, potser se m' ha oblidat On és la meva casa, On és el meu país on sóc jo Perquè em fas por. S'ha de dir, S'ha de fer el que ens queda per fer. S'ha d'aprendre a somiar Fins i tot amb la realitat. Qué habrá pasado, mi amor Ya no es como ayer. Sí, ya imaginaba que en este vacío Alzararías el vuelo tú también. A lo mejor me arrepiento De haberte confesado que cuando la gente corre A mí me sale ser más lento, lento, lento. I ho he de dir, Ho he de fer, He d'aprendre a somiar Fins i tot amb la realitat.