Són les set, i no sé, ni que fer, idò un cafè Veig el cel amb ocells, i niguls, i que sé Un dos tres, cinc sis set, i es quatre jo que sé Tu me veus i no saps, ni que has de fer Jo tenia un nigul, on només hi eres tu T'enyorava i te sentia com cantaves i remugaves I ploraves, me miraves, i tampoc sabies que fer Idò un cafè Dos i dos no fan quatre, ni tampoc vint-i-dos I es anys mos passaven a tots per damunt I tu que sabies ballar, mos ballaves un vals Amb una falda i tacons, i t'enrеies per tot Jo tenia un nigul, on només hi еres tu T'enyorava i te sentia com cantaves i remugaves I ploraves, me miraves, i tampoc sabies que fer Idò un cafè Idò un cafè Idò un cafè Idò un cafè