Les fulles ja van caure I la pluja va ofegar Els núvols ja no espanten Calor a les meves mans Visc en l'enyorança I he après a caminar Em parlen les ombres cada nit al tornar I em falla la veu Quan et tinc al davant Sé que vaig ser jo qui Va voler marxar I no vull mentir-te Quan em dius que et va bé I vull demostrar-te que Jo també en sé No podia quedar-me en aquell far La terra em cridava i volia nedar El mar era fred gairebé congelat Va ser un hivern... Com bombolles que han de petar No hi havia lloc per nedar Com bombolles que han de petar No hi havia lloc per nedar El vent em fa d'empenta I sap que jo podré Al mur surt una esquerda Que em diu que estaré bé I si et torno a veure Res serà com abans Ara soc més valenta Ja no fa cap mal I no et mentiré si Tu em dius que et va bé Res a demostrar-te Jo també en sé No podia quedar-me en aquell far (va ser un hivern) No volia quedar-me en aquell far (va ser un hivern molt llarg) D'aquells que gelen als ocells Que petrifiquen pensaments Per molt que mir ja no veig res No veig res Però trobo un lloc Que m'escalfa sa pell S'únic refugi últimament Que gira, torna, va i ve Va i ve Com bombolles que han de petar (com bombolles que han de petar) No hi havia lloc per nedar Com bombolles que han de petar (com bombolles que han de petar) No hi havia lloc per nedar Com bombolles que han de petar (com bombolles que han de petar) No hi havia lloc per nedar Com bombolles que han de petar (com bombolles que han de petar) No hi havia lloc per nedar