Despenjada fulla taronja Llar de foc que és freda i sola Finestres que tapen les estrelles Quan el sol cau a remolc de Ia nit Que és negra i seca Que a les sis ens envaeix sense pietat ni por a perdre Veig tan Iluny aquest novembre Sense olor d'herba, muntanya i llenya Veig tan lluny l'isard que corre Que ja és Iliure de la tempesta Ah-ah, ah-ah, ah Ah-ah, ah-ah Ah, ah-ah, ah, ah-ah, ah-ah-ah Ah-ah, ah-ah, ah Ah-ah, ah-ah Ah-ah El retrat de Ia ciutat Balcons petits i plantes mortes Castanyades aïllades, el silenci ha fet victòria I la lluna que des de dalt ens mira i es desesespera Impotència i fred que adorm I no fem res i ens quedem enrere Veig tan Iluny aquest novembre Sense olor d'herba, muntanya i llenya Veig tan lluny l'isard que corre Que ja és Iliure de la tempesta Ah-ah, ah-ah, ah Ah-ah, ah-ah Ah, ah-ah, ah, ah-ah, ah-ah-ah Ah-ah, ah-ah, ah Ah-ah, ah-ah Ah-ah Veig tan Iluny aquest novembre Sense olor d'herba, muntanya i llenya Veig tan Iluny aquest novembre ♪ Quedar-se sense energia i ganes de riure I esperar a que passi el temps en comptes de viure'l I comptem mesos i anys, les estacions han escapat I ens ha quedat aquest novembre