Jo que no em preparo massa el meu futur
No ho sabies, però ho omplies tot de llum
Tu que ho feies tot a mida, assenyalaves les sortides
Lluny del fum
I ara sé que fer-te nosa era el més dur
Vas buscar refugi al blanc d'uns altres ulls
He caigut i soc de vidre, busco força de formiga
Tancar els punts
M'han xivat els ocells que si escoltes el vent
Que si apagues el llum quan el pit se m'encén
Vull saber si tornaràs
Vull tornar a sentir-me bé
Que marxi el teu nas
Que marxi la por
Desfes-me de les pigues
Oblida'm les olors
D'entrada tot em costa
Tan petit que tinc el cor
Quan pensem en aquells dies
Se'ns infecten les ferides
I he acabat per construir-me un pou profund
I aquí sols sento que parlen tots de tu
Un fil prim de son m'abriga, no vull veure't quan m'esquives
Lluna fuig
Que se'm fa difícil no creure en l'absurd
Quan m'aferro a les senyals em trobo un mur
Sols la música és sortida, tanca totes les ferides
Porta'm lluny
Els valents esquiven pedres aprenent dels propis mals
Esperant els dies bèsties on petits anar tirant
Promeses que caduquen, però que mai s'oblidaran
Què faré si un dia tornes i jo encara no he curat?
La memòria m'apunyala, grills que criden dins el cap
Vull que vinguin clars els dies, vull tenir-ho tot més clar
Adeu, pànic de vida, tornaré més fort que mai
Arrossegaré els dolors fins al final
Quan busquem en aquells dies
Se'ns infecten les ferides
I ens encanta rebolcar-nos entre el fang
I aquell pou que em vaig fer a mida
Ple de fotos on sorties
Lluna fuig