Por, de caure al teu costat i sentir que és buit l'espai davant teu Por, de no poder ser millor que la pitjor soledat d'un desert Les angoixes em duran el millor dels teus amors I potser, en algun tros de mi, podré reconèixer el teu nom Allunyat, recordat, on comença el misteri Amagat, oblidat, he robat en silenci el teu nom Por, de veure'm sol, tot sol, però tan mal acompanyat Per mi mateix Por, de bategar tan lentament, d'aturar-me per un moment Les angoixes tornaran amb totes les meves pors Però potser, en algun tros de mi, podré reconèixer el teu nom Allunyat, recordat, on comença el misteri Amagat, oblidat, he robat en silenci el teu nom