Callar, sentir a dins Com moren sempre Les nostres paraules Volíem explicar-nos Cansats de naufragar dins l'ocea De gent afortunada Voliem abraçar-nos ♪ Cremar per diversió Els nostres cossos joves plens de rabia Volíem escapar-nos Mirarem les imperfeccions Que ens han tocat a cadascú Les mostrarem que vegen que son nostres I estan plenes de magia I tornarem a mirar en la distància la lluna I que ens ajude a tornar, tornar de la deriva Ens tornarem a abraçar si la marea ens crida Descobriré la raó amb tu Perduts aillats de tot I sempre despreciem el que ens envolta Podríem estimar-nos Parlarem amb la sensació d'haver perdut el nord i així ens agradarem Mai més podrem admetre que ens tanquen dins la gàbia I tornadem a mirar en la distància la lluna I que ens ajude a tornar, tornar de la deriva Ens tornarem a abraçar si la marea ens crida Descobriré la raó per entendre aquesta vida ♪ I tornarem a mirar en la distància la lluna I que ens ajude a tornar, tornar de la deriva Ens tornarem a abraçar si la marea ens crida Descobriré la raó amb tu Ens quedarà per fer tot el que vulgues Tan sols hem d'acceptar que som així i som qui som I cada volta que ens miren, sabran Que hem abraçat el nostre infern i som més grans