Vull tindre a prop El xiquet que dormia en el cotxe escoltant "Berlin" Els dinars quan el tio encara sabia dir Qui era jo I qui soc? Sols ho sé quan estic tan immers Que sols tinc a prop El silenci confús que m'envolta, i és que Mai és tard. Perquè mai és tard En la nostàlgia caminem Quan cau la nit, sabent que no podrem tornar A aquells moments En els que abans just d'avançar Érem lliures d'evitar el que farem ♪ Vull tindre a prop Tota aquella abundància, l'estància i un ganivet Per tallar les arrels d'un hivern que ha gelat la mel La dolçor a les venes L'amargura a la boca desboca pura bravura Xiquet rebel Exaltades les fulles que observen el nostre anhel No podrem dir que els records que tenim se'n van Perquè aquelles imatges viuran fins i tot quan En la nostàlgia caminem Quan cau la nit Sabent que no podrem tornar A aquells moments En els que abans just d'avançar Érem lliures d'evitar el que farem Tots els errors que haja escrit M'han fet ser qui soc hui Tant de bo recordar-los sempre Tots els errors que haja escrit Són el pes que tinc dins Tant de bo no portar-los sempre ♪ En la nostàlgia caminem Quan cau la nit Sabent que no podrem tornar A aquells moments En els que abans just d'avançar Érem lliures d'evitar el que farem Mai és tard. Mai és tard