Tu saps que la teva nit se m'escapa si ets amb mi, ets mar per terrats i teulades. I amb el Sol d'algun matí et canto mig adormit una rumba amb regust de sardana. I mentre el Gòtic badalla em segrestes en aquella plaça on tenyíem de rosa la vida amb un simple petó. Els teus ulls, saps, encara m'atrapen quan brillen prop del Born. Si m'abraces prometo portar-te fins l'últim racó del món. Ai... què tens Barcelona? Raval amunt, Raval avall, que ets filla de tants i tants anys. "Nem" cap al MACBA, avui Kebab! Fem un vinet a la "Reial", allà on el teu perfum és sal, la primavera no hi dorm mai. I la lluna et conjura paraules per fer-te més bruixa quan la fosca acaricia el paisatge nu dels teus carrers. Una "birra" al costat de Sant Jaume i potser pagaré la condemna de saber-te bruixa per tot l'univers sencer. Ai... què tens Barcelona? Vine a fondre'm Barcelona!