Anàvem al magatzem, I érem una quadrilla de xicones de 17 a 18 anys Que anàvem a timbrar. Timbrar és, amb un sello, Ho mullaves amb tinta i timbraves les taronges, cada taronja. I ho teníem com una aposta que no passara cap taronja sense timbrar. Ens picàvem. Va va! Ni una sense I, de seguida, cantàvem dos que sabíem cantar una mica, I jo anava a tota veu. I, de seguida, quan acabàvem de cantar, Venia l'amo, l'amo no l'encarregat! I em deia: —Cantaoreta canteu, cantaoreta canteu va! I les mateixes treballadores ens deien: —És que pareixeu àngels quan canteu, Dona gust sentir-vos cantar!