L'altra nit vaig vore Com l'home de gel Estava allà plantat I es cremava tot sencer. Paraules com espurnes Eixien de dins de mi L'alè d'alcohol Deia el que havia patit. No sé que és el que penses Ni si em vols voler A vegades enfadar-se No serveix de res Roser. Ara, tot està incendiat I jo no et puc oblidar. Els carrers bruts Són molt cruels amb mi Testimonis de l'error O miratges del que m'has de dir. Ara tot està incendiat I jo no et puc oblidar I tu no vols saber res de mi Ara tot està incendiat.