Sense parlar-nos, ens fem companyia T'apares just al costat de l'espigó i mires el telèfon Just en l'angle concret I passa un gavinot I no sé si avui eixiré amb el pàdel I no sé quant de temps més viurà la meua gossa Llarga companyia canosa Posats en la disjuntiva Preferiria que es morguera una persona qualsevol Que la meua gossa La reflexió del guió se m'ha marcat a foc I avui m'he ensenyat que Lao Tsé vol dir vell i jove I aleshores jo soc una laotseneta analfabeta Totstemps i Freia és vella i bonica Com els colors terrosos de la mar De la mar estiuenca I jo tenia una tortuga que li deien Gleva Com els terrossos durs de la terra dels horts Com els colors terrosos de la mar estiuenca I sempre passes amb els gossos i Sempre mirant el mòbil Teníem 18 anys i em deies coses obscenes pel carrer Em sembla que tu també te n'enrecordes I ara passes en bicicleta Que no tens amics, només tens gossos I una casa mig derruïda Segurament has tingut una vida molt dura Tan atzabeja com la teua pell I eixos ulls tan blaus de gitano Profunds i mestissos Segurament Zaratustra tenia la teua mateixa fisonomia Mai això ho sabrem No podem destriar el mite de l'ontogènesi Ni volem destriar el desig de la potencialitat Amarrats com estem al lliure albir Del pensament del crepuscle No podem destriar el mite