Això era un ermità Home de Déu Que no tenia res seu Ni un tros de pa Molts de dies per dinar La boca al vent Obria, amb gran sentiment Del ventre seu Tant si fa calor com neu Bé mira el cel Per veure si un glop de mel Davallarà Un dia passà un milà Tot engrescat Perquè havia capturat Just aquell dia Una rata que corria Per la teulada L'ermità en veure atrapada La criatura Pregà a Déu que fes ventura A l'animal Que l'alliberàs del mal D'ésser escorxada I dins sa falda, abrigada La va guardar Perquè Déu volgué escoltar L'oració Que li feia amb gran fervor El seu servent Llavors li pregà, content Per meravella La fes tornar una donzella Com no se'n troben D'aquelles que al cor et roben Esplais d'amor I li digué el sant baró Ai, bella filla Voldries que el sol que brilla Fos ton marit? Ai, que no em sembla garrit Perquè l'emboira La pols de qualsevol boira Ai, la fortuna Si et marides amb la lluna La faràs teva Ai, que la claror no és seva Car sense el sol Es vestiria de sol Ai, si volies Els núvols, bé que els tendries Ai, no, que el vent Se'ls enduu lluny de la gent I el vent, el vols? Les voltes dels girasols Mon cor faria Car la muntanya mouria Vent i quimeres Doncs molt millor del que esperes N'és la muntanya No, perquè l'home s'afanya A foradar-la Com podria jo estimar-la Tan rosegada? Un home, potser, t'agrada Bell com la plata? No, perquè mata la rata Com una fera Vull tornar a ésser tal com era I, de bon grat Per marit tindré Per marit tindré Per marit tindré un bell rat