Pose la vista enrere i no sé
Si aquest camí fa que em trobe a mi mateix
Orgullós de tot allò que he aprés
De qui m'envolta i de qui no, de qui em propose ser
No vulgueu madurar
Que mai torna la infància
Estima però vés a espai
Som vulneralbes si de sentiment es tracta
Sé que tot arribarà
Visc enamorat d'instants que ericen els pèls
No em tornaré a fallar
No canviaré els meus ideals per molt que altres vulguen
I què diuen, què inventen, què parlen?
Hi ha mirades que no s'equivoquen
No intentes buscar més errades
Es va acabar perquè havia de ser
Ei, que en la vida no tot ha de ser com tu esperes
Ei, no intentes canviar l'essència de qui estimes
Teníem diferències que no compreníem
No érem les mateixes persones que quan començàrem
Parlàvem un llenguatge propi
Que amb el temps vaig oblidar
Em vaig cansar de fingir
I vaig marxar del teu costat
Ei, seguim tancant portes per a obrir unes altres
Seguim creixent per altre camí
Seguim quedant-nos amb el positiu
Amb tot aquest aprenentatge, allò que sols sabem nosaltres
I què diuen, què inventen, què parlen?
Hi ha mirades que no s'equivoquen
No intentes buscar més errades
Es va acabar perquè havia de ser
Ei, que en la vida no tot ha de ser com tu esperes
Ei, no intentes canviar l'essència de qui estimes
Teníem diferències que no compreníem
No érem les mateixes persones que quan començàrem
♪
Ei, que en la vida no tot ha de ser com tu esperes
Ei, no intentes canviar l'essència de qui estimes
Teníem diferències que no compreníem
No érem les mateixes persones que quan començàrem