Plors i suor, el que ens toca aguantar entre tantes misèries
Les ciutats plenes de derrotes amb noms i cognoms en voreres
Persones fartes, la justícia al remat s'ha pres bones vacances
És matar o perdre, mentre altres es posen d'acord per a furtar-te
Món de desastres, l'obvietat ací és utopia impensable
Sobren les cases, el menjar i la roba que a altres els falten
Sobren culpables, que amb somriure a la boca et demanen les gràcies
Sols per l'atzar de, que eixa puta misèria no ens passe a nosaltres
Som els condemnats del projecte
Descartats en les xifres que ells empren
Cossos cansats de buscar solucions al final paguem els de sempre
Plors i suor
Qui ha de pagar el dolor i la incertesa?
No seré jo, mira, no serè jo
Són els culpables d'aquesta desfeta
Buscarem colls, mira, buscarem colls
Comptes, normes, m'empresonen a este desordre,
On parelles a casa treballen amb sous que tenien de joves, fent més hores.
Mira, ho pilles o ho deixes, ja ho acceptaran altres
I a eixe cap no li falta ni un duro després quan va de vacances.
Veig companys que sols amb el sou dels "capdes"
Duen la casa endavant per sos pares
Paguen el màster que els permeta deixar de currar de cambrers
Mares amb fills al carrer, avis cuidant els xiquets, pares aprenen anglès
Busquen un curro de merda per a manar la paga des de l'estranger
He vist robots que malviuen tan sols per a portar endavant la faena
Consumidors amb la pena d'un codi de barres tatuat a l'esquena
La carlota esdevé la moneda, retrobem les arrels del problema
Que d'aquesta n'eixim amb els peus al davant o guanyant la partida al sistema
Som els condemnats del projecte
Descartats en les xifres que ells empren
Cossos cansats de buscar solucions al final paguem els de sempre
Plors i suor
S'embruta el cor, amb el plor en els ulls contemplem el dolor
Quanta gent ha de caure als carrers i penjar-se a sa casa perquè diem prou
Prou! Prou! Jo em baixe d'un món que fa pena
On s'odien companys que somriuen al cap del treball que a tots dos els ofega
No, viure així no és normal. L'angoixa i l'estrès ara ens posen malalts
No, sentiments enfrontats, o trague o m'emporte més d'un per davant
Ho estan tensant tant que quan tots diem ja
Rebentarà a la cara la fúria creada i no es podran amagar
Què van a pagar! Que la merda que diuen no l'hem d'acceptar
El futur que suposen, que diuen les bosses, ens condemna a no tindre un espai
Que ens hem d'ajuntar, perquè aïllats ens ofeguem sense guanyar un pam
Que tremole el poder quan onades de gent es proposen tallar-los el cap