Que bonic recordar-te de nou, anava a ser una nit més
Però no volies consentir-ho
No volíem parlar d'amor, sols érem lliures
No puc oblidar aquella forma de somriure
Una freda nit començà a ser més que càlida
Ens varem estimar durant el coit com si no hi hagués demà
Però el demà arribà i tu ja no estaves
El teu olor a eixos llençols, va ser l'últim que em deixares
Vam ser objectes, tot va ser un joc
Les dos vam acceptar assaborir els nostres cossos
Vas fer especial una nit que no ho anava a ser
Així que espere que tot et vaja bé!
Estava de pas
Va vindre i tan fàcil va marxar
Per la vida a les palpentes
Ni amor ni complexes
Atrapen qui vol volar
Estava de pas
Amb mil amors sense cap comiat
Trencava els zels estimant-se
I amb cada somriure
Un cos mes alliberat
I jo volia aprendre. Articles, blocs, textos de gènere
I ho vaig comprendre a l'instant quan allà ens vam veure
Sols practicant-ho ho sabràs
La invitació a este joc sense ahir ni demà
Perdut en la seua esquena, besos nostàlgics
Tremolaven les parets que esperaven un moment màgic
I no les vam fer esperar, les vam fer veure
Com vas seure a sobre de mi i no vam decebre
La nit és nostra i la farem eterna i ella tendra
Va fer com si em creguera i em besà
Una de tantes amb un de tants
Compartírem la suor dels nostres cossos amerats
Amb les paraules som, entre llençols els dos
Arrapant el cos i mossegant-nos en clau d'amor
I ambdós sabíem que era ficció
I que aquell adéu fou un fins sempre que sempre recordaré amb dolçor
Estava de pas
Va vindre i tan fàcil va marxar
Per la vida a les palpentes
Ni amor ni complexes
Atrapen qui vol volar
Estava de pas
Amb mil amors sense cap comiat
Trencava els zels estimant-se
I amb cada somriure
Un cos mes alliberat
Com qui té gana i no vol cuinar
Em preguntà si em podia follar
"I tant"
A mi també em fan pal els rituals
Així acabàrem al pis despullades
Regalant el nostre aprenentatge
No en sabíem res l'una de l'altra
I als cossos no els hi feia falta
Descobríem les regles fent
I les rompíem quan ja estava bé
Quan el gest ens ho feia saber
Perquè parlem el llenguatge de pells
Em va follar cada pam del cos
Amb cada pam del seu cos
I en disfrutar del darrer goig
Ens vam dir els noms
El que tardà a liar-se el tabac sec
és el que va tardar a marxar-se
No sense abans donar-me uns consells
En suport de qui vingués després
Cap recerca em va donar fruits
I he deduït que el nom era un pseudònim
A sovint em sobte buscant-la entre el públic
Però si coincidim serà el seu desig
Estava de pas
Va vindre i tan fàcil va marxar
Per la vida a les palpentes
Ni amor ni complexes
Atrapen qui vol volar
Estava de pas
Amb mil amors sense cap comiat
Trencava els zels estimant-se
I amb cada somriure
Un cos mes alliberat
Lliures sense models
Com un ací i ara al marge del temps
Lliures els nostres cossos
Plaers indomables, creuran que estem bojos