No torna qui marxa amb pensament de llunyania No es dibuixen somriures entre llàgrimes No es reben carícies dolces a kilòmetres No torna qui marxa amb pensament de llunyania No és dolç el gust d'aquell últim café No calfen les mans les tasses de te No tenen prou sucre els petits saquets No és dolç el gust d'aquell últim café Crònica d'una mort anunciada La de l'amant, la de l'amada Crònica d'una mort anunciada D'una llum apagada ♪ No tinc gens de pressa per arribar, ningú m'espera No vull més viatges entre prestatges plens de pàgines No hi ha més papers que ofeguen les meues cabòries No tinc gens de pressa per arribar, ningú m'espera No és dolç el gust d'aquell últim café No calfen les mans les tasses de te No tenen prou sucre els petits saquets No és dolç el gust d'aquell últim café Crònica d'una mort anunciada La de l'amant, la de l'amada Crònica d'una mort anunciada D'una llum apagada ♪ Els fets de l'ahir que hui no deixen que hi haja un demà El "no sé" que primer és un "no" i acaba sent "sí" Que no és de ningú, ni de tu ni tampoc de mi Que està en espera, no ha començat i mai acabarà Els fets de l'ahir que hui no deixen que hi haja un demà El "no sé"que primer és un "no" i acaba sent "sí" Que no és de ningú, ni de tu ni tampoc de mi Que no és de ningú, ni de tu ni tampoc de mi Que no és de ningú, ni de tu ni tampoc de mi Que no és de ningú, ni de tu ni tampoc de mi