La brisa fresca a les cares l'alegria Dels dissabtes a les nits de la tardor Es miren amb mig somriure saben que Han sobreviure amb ganivets clavats al cor I pugen al seu terrat per Derrotar la soledat omplir el buit tornar a vibrar Es desvesteixen dels seus traumes quan Depleguen dos grans ales i tornen a tremolar Com animals salvatges Com animals salvatges Com animals salvatges Com animals salvatges Com animals salvatges Com animals salvatges ♪ Tractant d'eixir del laberint es van trobar Solcant la nit als carrers dels somnis trencats Han viscut vides esclaves amb cadenes quotidianes Que quasi els van ofegar Però en la ciutat invisible Ara burlen l'egoisme construint comunitat I en els marges de la història ja no volen Cap més glòria que lluitar-la a cada instant Com animals salvatges Com animals salvatges Com animals salvatges Com animals salvatges Com animals salvatges Com animals salvatges ♪ Vam sobreviure a l'adolescència matant els monstres que habitaven Entre posters amb cançons cau d'orella com salvavides en la tempesta Als oceans dels naufragis quotidians fumant oblits per evadir-nos Cada nit cos a cos, pit a pit davant la bèstia Llàgrimes d'acer contra la seua violència I ens van ferir de totes les guerres que vam lliurar als carrers a Cegue sense horaris, sense normes com pilotaris Colpejant-los a les fosques i vam aprendre a cuidar del nosaltres Organització el cossos com armes en Col·lectiu sense cap por com animals en la foscor ♪ Com animals salvatges Com animals salvatges Com animals salvatges Com animals salvatges Com animals salvatges Com animals salvatges