Vull fugir d'aquesta ciutat
El fum del plàstic m'ofega
No tinc forces per a oblidar
I l'horitzó s'esdevé complicat
Sense tu al meu costat
No he alçat el cap, no puc mirar
Què m'espera darrere del mar
No suporte veure el final
Viure sols el pas que, no més enllà
I on està la llum que il·lumine algun far
Per a continuar?
Camí de l'abisme i et trobe, vull alçar el cap
Veient la caiguda no estic tremolant
Qui sap, tinc sensacions de poder volar
I em sent victoriós a les portes del fracàs
♪
Surt de City plàstic, fàstic a un món patètic
Consciències pre-dissenyades al seu món sintètic
I dius que és dur parlar del futur
Doncs derribem un altre mur, si estic amb tu em sent segur
I ara explota la meua ràbia en forma de cançó
Ràbia eterna si la impotència no ens cura el mal
Ràbia eterna si en la mirada s'atura el temps
Crisi de la crisi individual si l'individu
Crisi quan el cicle ens escolta el cor
Crisi de la crisi individual si l'individu
És una guerra eterna
Camí de l'abisme i et trobe, vull alçar el cap
Veient la caiguda no estic tremolant
Qui sap, tinc sensacions de poder volar
I em sent victoriós a les portes del fracàs
Camí de l'abisme i et trobe, vull alçar el cap
Veient la caiguda no estic tremolant
Qui sap, tinc sensacions de poder volar
I em sent victoriós a les portes del fracàs
Hui per fi ha arribat el dia de somriure-li a la vida
Hui et trobe en el camí i es el nou punt de partida
Rebentem amb alegria, disfrutem de la fugida
Seguirem buscant la llum del far de la rebel·lia