Quan el sol ja no ilumina I el somriure pel mati Es el cant de la natura Que ens indica el seu destí I esperant una resposta I observant el llarg camí D'una platja sense costa I és la nostra fi! I somiar que existirem I existir per fer-nos sentir I somiar que existirem I existir per fer-nos sentir ♪ Ja no queden més muntanyes Ja no baixa aigua pel riu A la tardor no cauen fulles I a l'hivern no hi ha reixiu Impregnant altres estreles De residus i pudor I a la nostra mare terra Ja l'hi ha entrat calor I somiar que existirem I existir per fer-nos sentir I somiar que existirem I existir per fer-nos sentir I somiar que existirem I existir per fer-nos sentir I somiar que existirem I existir per fer-nos sentir I somiar que existirem I existir per fer-nos sentir