Surto corrents i em persegueix un ens abstracte
No el veus, no el sents. Tampoc el detecta el tacte, Impacta
En l'espai en eixos de coordenades. Vides anul·lades del matins a les vesprades
Venen mal dades quan busques esmolades persegueixen follets i fades agobiades per culpa teva
I qui no es lleva amb sorolls desagradables a les orelles, quan del llit s'eleva?
I t'he delit que el sol no marqui el biorritme i el cronòmetre t'estigma
Fes esgrima amb les agulles, perquè
Immortal és qui venç el temps... però qui l'usa diferent és un manta, m'entens?
Diuen que no aprofito el temps. Potser és que escriure, llegir, xerrar i sobar no ho és. (Naa)
D'això ells en diuen perdre el temps
Digues. Com pot ser que perdis allò que no tens?
Perquè, de qui és el temps? vull dir, algú s'està forrant quan algú diu que no el té però l'està gastant?
Mira, la veritat és que no ho sé. Però la penya me'l demana com si fos un camell (tens temps?)
Que què he fet durant tot aquest temps? Al final he fet temps fins que aquest m'ha donat la raó
No et fot!
D'acord! ens havíem de donar temps. Però ràbia em va fer haver de donar-li temps al temps
Només sé que temps era temps us dèieu: t'estimo
Per quan? Pels temps dels temps
I ara què? Ara us trobeu i parleu de la calor i del fred i us moriu d'enyorança pensant en quins temps aquells.
Però tranquils, calma, que el temps ho cura tot
Tranquils que el temps apaga tots els focs
Segons, minuts, hores, dies i anys.
Petons, a gust. Plores, odies i afanys
No sé, només sé que el temps passa. I que no es quedarà aquí per veure qui se l'empassa. El temps t'abraça.
I no s'apaga la brasa
El temps passa i t'amenaça com una llosa, Com una espasa
Així és el temps
Temps
Durarà pel temps del temps
Temps al temps
Algú té una miqueta de temps?
No ho sé. Només sé que el temps passa i necessito temps