És de nit a Igualada Un 17 de setembre Són les 10:20 del vespre La quitxalla ja dorm Però a una casa fan festa i fan festa I és que avui no es fa gran qualsevol No et podràs pas queixar avui, Mariona La família, els amics, hi és tothom Per molts anys, quin goig fas i com creixes Que ja ets gran, moltes felicitats, ets un sol I s'apaguen els llums I treuen el pastís Amb 18 espelmes que esperen ansioses Que demanis un desig! I disparen un flash Que il·lumina la nit Que eternitza els rostres d'aquells que et desitgen Que siguis molt feliç! I bufes les espelmes Fas un tímid somriure S'encenen els llums I s'ha fet realitat El desig que somiaves Que en el fons esperaves De tenir-nos a tots al costat I volaràs de casa I viuràs aventures I et diran de vostè pel bastó Però nosaltres seguirem cantant-te Amb guitarres aquesta cançó Que s'apaguin els llums I treguin el pastís Amb 120 espelmes que esperin ansioses Que demanis un desig! Que disparin el flash Que il·lumini la nit Que eternitzi els rostres d'aquells que et desitgin Que siguis molt feliç! Que siguis molt feliç!