Dóna comba bomba
Quan ix als diaris
Notícia i primícia són sinònims rei
Heu aconseguit sense massa esforç
Enganyar a molta gent
Furgaré on no toca i no aniré a l'infern
Dóna comba bomba
Quan ix a la tele
Notícia i escàndol esdevenen dogma, rei
El perquè es confon
I la balança cau perquè no suporta el pes
Furgaré on no toca i no aniré a l'infern
♪
Riures de la realitat
I contar-la fent com fan
Blanc o negre, roig o verd
Que plore la veritat
I ara endevina
Qui és eixe que amagava
Bragues als calaixos?
Què trista pot ser la glòria!
No els preocupa l'equilibri
Són els amos del trapezi
Són capaços de fer-nos creure
Falsos absurds
Callen els muts
No els preocupa l'equilibri
Són els amos del trapezi
Són capaços de fer-nos creure
Falsos i absurds
Llei de l'embut
♪
Amagueu-se venen dispostos
Les riallades són massa fortes
El ridícul una ganyota
Que ells la fan molt bé
Y sigue siendo necesaria la respuesta colectiva
Entre valles de lamentos y montañas malheridas
No apagará nuestra llama ese viento
Aunque nos falte el aliento y no se cierre la herida
Y hay una gossa que ladra rabiosa y que ruge
Grandiosa una revolución
No nos afecta tu veneno, que no, y tus jaulas
Sirven de poco si nos queda el habla
Que la tele és un circ i el món una estratègia
Sólo es tablero de la guerra
Confonen les paraules i amaguen l'evidència
Hay tanta cabecita enferma
Tiembla, que empuñaremos de nuevo las piedras
Retumbaremos por toda la tierra
Nuevas raíces despiertan
♪
No els preocupa l'equilibri
Són els amos del trapezi
Són capaços de fer-nos creure
Falsos absurds
Callen els muts
No els preocupa l'equilibri
Són els amos del trapezi
Són capaços de fer-nos creure
Falsos i absurds
Llei de l'embut
♪
Y cada dia al despertar
Un pueblo mata y otro muere
Y cada dia al despertar despiertan raices que se mueren
Buscando algún otro lugar
Y cada dia al despertar
Un pueblo mata y otro muere
Y cada dia al despertar despiertan raicez que se mueren
Buscando algún otro lugar
Y cada dia al despertar