Tornar i no trobar-la mai Ara va de bo que s'ofeguen Però que els vençuts no pleguen Pares o nones, mantent-te a les afores Senzilles cares, anar a soles Pujar muntanyes, obrir les ales Després de tot no cal que pares Bales! Mores roges, figues verdes Les sèquies bullen, les aus s'amaguen No tornarem a veure't mai No tornarem a veuret Anar a mil, creuar-ho tot en un segon Això és el que no volen que fem Que no siguem valents, i que oblidem qui som Que no tornem a buscar la clau D'Alacant al Rosselló Del Tossal al Llatzeret Ara que callen els mudats i que parlen les llestes Dueu tota la vida negant la poesia nostra Plorar a soles, matar les hores Saltar fronteres, trencar cadenes I dubtar de les regles Roses, en el jardí de les històries On tot són eufòries On no et tornarem a vore mai No tornarem a veure't mai No tornarem a veuret Anar a mil, creuar-ho tot en un segon Això és el que no volen que fem Que no siguem valents, i que oblidem qui som Que no tornem a buscar la clau D'Alacant al Rosselló Del Tossal al Llatzeret Sempre amagant-nos del seu canó I ara els guanya la paraula i l'amor Anar a mil, creuar-ho tot en un segon Això és el que no volen que fem Que no siguem valents, i que oblidem qui som Que no tornem a buscar la clau D'Alacant al Rosselló Del Tossal al Llatzeret