Campaneta daurada del meu carret de fira, Cavallet de cartró de mig pam, tot pintat; Havem caminat tant pels camins sense ira Que ara ens cal reposar i agrair nostre fat. Ja no tornaré més fent osque! osque! corrent A carregar amb palets el teu quadrant de fusta. Campaneta daurada, tu em sabies content. Ara em mena la gent i tothora tinc justa I sóc infant encara, i no puc fer-ne esment. Cavallet de cartró, tu em sabies la joia: Si ara jugués a córrer, què diria la gent... Trobaran molt millor que estimi alguna noia Tant si és bella com no –cavallet tot pintat, Campaneta daurada–, i que us deixi al terrat.