Es reconeix fill d'una pluja d'altres mons Camina i mira al cel, badant com si fos cec És la claror de mitjanit que li obre els peus Té una aura incerta de tristor El comptador d'estrelles volta pels carrers Coneix el nom dels més terribles déus nocturns Quin rostre te que quan el mires ja no el veus? Té el blanc del firmament als ull El comptador d'estrelles rega la ciutat Amb l'aigua clara d'una xifra que no sap El comptador d'estrelles rega la ciutat Amb un sol número que mai no heu calculat ♪ Els paral·lels I els meridians, ha capgirat Mil telescopis ha trencat de tant mirar Sent la buidor de tantes nits sense miralls Quan les estrelles son absents Però hi tornarà per sempre a comptar estels Entre les cases solitàries i sense llum Pateix la febre d'un desig definitiu Que va del zero a l'infinit El comptador d'estrelles rega la ciutat Amb l'aigua clara d'una xifra que no sap El comptador d'estrelles rega la ciutat Amb un sol número que mai heu calculat