Nits de glòria i conquestes. I el matí adormit, castiga. Nit de plors i tempestes. Vam creuar el límit, Saltant barreres. Ofegarem les penes en un got trencat. Dissimulant, No em diguis res perquè avui no hi sóc. Em busco, però no hi sóc. I allà en l'oblit hi ha algú, que crida desesperat. No sap d'on ve ni on va, ni el que queda. I allà en l'oblit hi ha algú a qui tu ja no escoltes mai. Nits de glória i conquestes. Vam saltar el camí, vam fer drecera. Caminarem, enrere i amb el ulls tancats. Recordarem les nits en què ens volíem menjar el món, I que ens vam menjar el món. I allà en l'oblit hi ha algú que crida desesperat. No sap d'on ve ni on va, ni el que queda. I allà en l'oblit hi ha algú a qui tu ja no escoltes mai, Com sempre... Ja no puc continuar dissimulant, Em sento cada cop més perdut. I a les nits busco bar, Busco bar, rere bar. Vull tornar al que per mi varen ser... Nits de glória Nits de glória