Ja fa un temps que sóc addicta A les marques del teu cos Com la brúixola tossuda Que sempre assenyala el nord És tan fàcil enyorar-te Quan estàs tan lluny de mi Que les ones em colpegen I em porten mar endins ♪ Així em tornes a la vida Escoltant-te respirar Que em caldrien deu mil segles Per deixar-te d'estimar Sí que som afortunats Pur atzar o què sé jo Amb els tombs que fa la vida I acabar al mateix lloc ♪ De vegades em transporte Dintre d'aquell cotxe roig On rialles i mirades Construïen il·lusions Poc a poc, vàrem entendre Els misteris de l'amor Van buidar-nos d'egoisme Vam omplir-nos de consol ♪ Alguns pensen que se'ns escola L'experiència entre les mans Jo els diria: tinc la sort Arrelada en el meu cant I si un dia no em trobes Somiant entre llençols És que estic buscant estrelles Per a fer-nos un bressol ♪ Les rialles ompliran Coves, traus, forats i pous Serem la serenitat De qui estima sense por Mai sabré com agrair La prudència del destí Per plenar de tu i de mi La voreta del camí