Faig salts mortals I caig d'en peus. Amb talls, amb mals Però tu ni ho veus. No em calen grans tresors Ni llums, ni flors Ni capes contra el vent... Tenint-te un sol moment. Plou i em mullo Hi ha llamps i trons. Però jo camino I sota la pluja amago els plors. Per mi pareu el món Que jo no crec en el destí... Jo crec en l'amor i en mi. El senyor Amor i el meu patetisme (J. Bardagí) Doncs senyor Amor Quan menys ho esperava Vas, i apareixes per la cara I t'enrius del meu patir, i del dol. I com si res Quan jo t'ignorava Em fas creure de nou en les mirades I en aquest estat que em fa Ser un penós irracional Ser un patètic vendaval D'emocions paranormals... Faig el ridícul pel carrer amb aquesta cara I és culpa teva no t'amaguis a les cantonades. I aquí em veus I com t'ho diria Estic amb missatges tot el dia Com un putu adolescent, patós. Passen els anys Però res no canvia Puc no tenir cabells, tenir una filla Però segueixo igual que abans: Un penós irracional Un patètic vendaval D'emocions paranormals... Faig el ridícul pel carrer amb aquesta cara I és culpa teva no t'amaguis a les cantonades. I em tens aquí. - Com altres vegades. I em sento viu. - I d'això es tractava. Però em fas patir. - I doncs, què esperaves? Sentir-me bé. - Però si això a tu t'agrada... Faig el ridícul pel carrer amb aquesta cara I és culpa teva no t'amaguis a les cantonades. Faig el ridícul pel carrer amb aquesta cara I és culpa teva no t'amaguis a les cantonades