Jo crec en bruixes que es desfan al sol Que maleeixen pares ofuscats Per una pruna vestida de dol Amb les mans plenes de somnis trencats No fas la cara, no tens perquè D'alçar les mans al cel Veig instruments de pas, gent tremolant de fred Lamento ser tan aprop teu Això et fa gràcia? Oh! No! No! No! Són històries curtes sense cap sentit Que ho consumeixen tot dins el teu cap Reconec que ets jove i que no tens pietat Has tirat la sort dins un forat I ara perds, i ara creus Que somies despert, digues: Na na na na na na na na na na Un príncep blau vagant per la ciutat Pregunta si algú ha vist el seu castell La gent se'l mira i riuen entre dents Pot ser que ho trobin divertit Hi ha un cos de pàs que no pot moure els dits I s'ha trobat enmig dels arguments I tu estirat a casa i sense massa traça Has destapat els ulls sense color Això et fa gràcia? Oh! no! no! no! Són històries curtes sense cap sentit Que ho consumeixen tot dins el teu cap Reconec que ets jove i que no tens pietat Has tirat la sort dins un forat I ara perds, i ara creus Que somies despert, digues: Na na na na na na na na na na Na na na na na na na na na na Cauen del cel escumosos trossets del meu cap Camina trista i sense cap consol Sense massa temps per descobrir Que no té coratge, l'altre no té traça I el que queda vol saber estimar Això et fa gràcia? Oh! No! No! No! Són històries curtes sense cap sentit Que ho consumeixen tot dins el teu cap Reconec que ets jove i que no tens pietat Has tirat la sort dins un forat I ara perds, i ara creus Que somies despert, digues: Na na na na na na na na na na Na na na na na na na na na na Na na na na na na na na na na Na na na na na na na na na na Na na na na na na na na na na Na na na na na na na na na na Na na na na na na na na na na Digues, na na na na na na na na na na