Tanca les portes, seu i desperta És estrany, les veritats són fortes. Vols entre núvols, et falten les ales Entre crits materns d'un setè pis. Fa mal, el món és gris Molt lluny de creure en res Molt lluny d'entendre més Molt lluny d'estar dient-te res Cops que ens recorden, anys que no ens deixen Entre els jocs i un cor d'un ésser petit. Llums que t'espanten, mals que t'adormen Creus en tot, però ell no escolta. No ho sents? El món és gris. Molt lluny de creure en res Molt lluny d'entendre més Molt lluny d'estar dient-te res Molt lluny de creure en res Molt lluny d'entendre més Molt lluny d'estar dient-te res Pols que ens avisa, plors que ens ofeguen És prou trist quan tot se'n va. Tinc por. no hi ha demà.