Ell és així, veu com el temps Fa passar els anys, De mes en mes, a poc a poc. Ell obre els ulls de bat a bat I no hi veu ningú. Al seu costat ningú li respon Els seus amics L'han oblidat a poc a poc. Surt al carrer, alça la mà I no el veu ningú. És l'home aquell Que no és aquí Que no és enlloc. Ell és així, no diu que no Tampoc que sí, no val per res Però ningú no ho sap. No pot parlar, no té costum. Mai no hi ha ningú. És l'home aquell Que no és aquí Que no és enlloc. És l'home aquell Que quan hi és No ho fa saber. Ell és així, no té a ningú Amb qui compartir la solitud Però li és igual. Ell balla tot sol, està content. Però no ho sap ningú. És l'home aquell Que no és aquí Que no és enlloc. És l'home aquell Que quan hi és No ho fa saber. Ell morirà I el seu record Durarà un instant.