Com el vol indecís d'un sospir Que arriba amb esma al pit, les tardes tèbies Com la llum dels capvespres d'abril Que claregen les nits de primavera Tot és fràgil, massa fràgil, fràgil Com l'estranya saviesa dels vells O el dibuix d'un ocell sobre les roques Com la flor que s'ha obert d'improvís La riquesa, l'oblit, la bellesa Tot és fràgil, massa fràgil, fràgil Fràgil Frà Com el temps que s'amaga als miralls O el misteri profund d'un incendi d'estrelles Com la vida que tinc a les mans Com un germà que he abraçat en l'absència Tot és fràgil, massa fràgil, fràgil Fràgil Frà Fràgil Fràgil