Un sempre es creu Que les marceixl el temps I l'absència Però el seu tren Ara se'n va Ara retorna Son aquelles petites coses Que ens va deixar un temps de roses En un racó, en un paper o en un calaix Pacients, t'assetgen Com aquell lladre Darrere una porta Et tenen pres Sota els seus peus Com fulles mortes Que el vent aixeca aquí o allà S'enlairen tristes per arreu I ens fan plorar sense avisar Quan ningú no ens veu Que el vent aixeca aquí o allà S'enlairen tristes per arreu I ens fan plorar sense avisar Quan ningú no ens veu