Dóna'm la mà,
Mira com cau la pluja sobre els camps.
Sé que ja m'ho has dit tot
Però no vull entendre les teves raons.
Ja em veus abatut demanant‐me:
Què és el que passa entre tots dos?
I tu encara em preguntes:
Com és que et vaig estimar tant?
Com és que t'estimo encara?
Com és que t'estimo encara?
No em deixis sol, no em deixis sol. No em deixis aquesta incertesa.
No em deixis sol, no em deixis sol. No em deixis anar així.
Agafa'm la mà,
Parlem d'aquells dies que de sol a sol
Cada petit detall ens feia riure i tot era important.
Sembla que aquests records han caigut
Tan ràpid com la pluja als camps.
Sé que puc trobar la drecera
I fer que m'estimis com abans.
Com és que t'estimo encara?
Com és que t'estimo encara?
No em deixis sol, no em deixis sol. No em deixis aquesta incertesa.
No em deixis sol, no em deixis sol. No em deixis anar així.
Pot semblar estúpid però es veritat,
Voldria fer el viatge fins al final
Quan d'aquest malson finalment desperti.
Com és que t'estimo encara?
Com és que t'estimo encara?
No em deixis sol, no em deixis sol. No em deixis aquesta incertesa.
No em deixis sol, no em deixis sol. No em deixis anar així.
No em deixis sol, no em deixis sol. No em deixis aquesta incertesa.
No em deixis sol, no em deixis sol. No em deixis anar així.