Dona'm la ma Mira com cau la pluja Sobre els camps... Se que ja m'ho has dit tot, Pero no vull entendre Les teves raons I ja em veus abatut, Demanant-me que es el que passa entre tots dos, I tu encara em preguntes Com es que et vaig estimar tant. Com es que t'estimo encara, Com es que t'estimo encara... No em deixis sol, No em deixis sol, No em deixis aquesta incertesa. No em deixis sol, No em deixis sol, No em deixis anar aixi. Agafa'm la ma, Parlem d'aquells dies que de sol a sol, Cada petit detall ens feia riure I tot era important, Sembla que aquests recors Han caigut tan rapid Com la pluja als camps, Se que puc trobar la drecera I fer que m'estimis com abans. Com es que t'estimo encara, Com es que t'estimo encara... No em deixis sol, No em deixis sol, No em deixis aquesta incertesa. No em deixis sol, No em deixis sol No em deixis anar aixi. Pot semblar estupid Pero es veritat, Voldria fer el viatge Fins al final Quan aquest malson Finalment desperti... Com es que t'estimo encara, Com es que t'estimo encara... No em deixis sol, No em deixis sol, No em deixis aquesta incertesa. No em deixis sol, No em deixis sol, No em deixis anar aixi. No em deixis sol, No em deixis sol, No em deixis aquesta incertesa. No em deixis sol, No em deixis sol, No em deixis anar aixi...