Diuen que si t'hi fixes pots veure créixer l'herba dins el prat,
Ho trobo absurd, jo prefereixo mirar les formigues que venen i van
Una fulla sura a l'aigua, és morta i va bategant
Les pedres es mullen amb les onades del mar.
No em diguis res que em faci plorar que avui tinc el dia tort
Les llàgrimes cremen com vidres trencats que no poden aturar
Posa les mans sobre el meu cap que res no hi pugui arribar
Deixa'm caure en un cistell, t'estimo més que mai
Làmpares, velles, pots i paelles, plantes, peixeres i gats
Objectes tranquils a dins de l'armari, fa temps que s'han resignat
Com vols que no tingui fred si el món em sembla de gel
Com una espelma incerta, com un vaixell de paper.
Deixa que em quedi amb tu i parlem fins a quedar muts
Que si estic sol que em perdo en aquest món
Fins que s'acabi la nit i comenci un dia nou
Si estic amb tu no hi ha res que m'espanti
Perquè sé que m'estimes i junts podrem vèncer.
Els dies que passen i emprenyen els anys d'un vertigen buit i confús
Hores de calma que la pols atura en un moment de quietud
Potser és el temps, que no existeix, que està tancat al present
Dies que passen i deixen un neguit intens.
No em diguis res que em faci plorar que avui tinc el dia tort
Les llàgrimes cremen com vidres trencats que no poden aturar
Posa les mans sobre el meu cap que res no hi pugui arribar
Deixa'm caure en un cistell, t'estimo més que mai
Làmpares, velles, pots i paelles, plantes, peixeres i gats.