Nascut entre Blanes i Cadaqués, Molt tocat per la Tramuntana, D'una sola cosa pots estar segur, Quant més vell més tocat de l'ala. Sempre deia qua a la matinada es mataria, Però cap al migdia anava ben torrat. Somriu i diu que no té pressa, Ningú m'espera allà dalt I anar a l'infern no m'interessa, és molt més bonic l'Empordà. Varen passar ampolles i anys I en Siset encara aguantava Dormint la mona a la vora del Ter Però ell mai no s'hi tirava. Sempre deia qua a la matinada es mataria, Però cap al migdia anava ben torrat. Somriu i diu que no té pressa, Ningú m'espera allà dalt I anar a l'infern no m'interessa, és molt més bonic l'Empordà. I quan veig la llum de l'alba Se'm treuen les ganes de marxar Potser que avui no em suïcidi Potser ho deixi fins demà, Fins demà, fins demà!!