Vaig marxar no sé quin dia d'estiu I tampoc no en recordo el motiu. Captivat, voltant pel laberint, M'hi vaig anar entretenint. Com tots els escampats no vaig perdre el costum De tornar per Nadal i Patum. I ara els lligams em tiben cap all I no m'agrada fer-me pregar. No és pas boig qui a casa torna I ara ho tinc pensat i clar, De Cal Negre fins a Cal Dorna Les llambordes vull gastar. No és pas boig qui a casa torna, Fixa't bé en això que et dic: El boig és el que ho ajorna Bo i morint-se'n de delit. Viure lluny m'ho feia enyoradís I ajornava trencar aquest encís. Ara em tocarà, però, anar-me avesant A un cert desencant. Però mai perdrà el poder, per curar-me tot mal El blau que neix darrere Queralt. Ara em caldrà un nou lloc per tenir-lo present Si més no en el subconscient: Una sortida d'emergència per si mai He de saltar a l'hiperespai.