M'he llevat aquest matí Somiant una bona idea I al replà he trobat el veí I l'home també somreia. Hem baixat junts al carrer Els nens no havien anat a escola I un home vell m'ha dit que té Un retrobat nus a la gola. Aquest cop no se'ns fondrà el somni Entre la mediocritat del món Cadascú farà del propi Un bocí de revolució I els amuntegarem a la plaça Com una foguera de sant Joan Que il·luminarà la cara Dels Països Catalans Els carrers s'han anat omplint De gent que per fi té rostre I els balcons són ben florits D'emocions i roses roges. Dansen diables, dolçainers I gegants; i fins tot una Enxaneta ens ha promès Que ens baixarà la lluna. Avui justa reneix la pau, Llops i sangoneres fugen I els nouvinguts als palaus Dels poderosos s'aixopluguen. El futur que ens ha descrit Avui el somni a tots i totes Es titula com el nostre crit: Visca el poble, visca el poble!