Aquesta remor que se sent no és de pluja Ja fa molt temps que no plou. S'han eixugat les fons i la pols s'acumula Pels carrers i les cases. Aquesta remor que se sent no és de vent. Han prohibit el vent perquè no s'alci La pols que hi ha pertot i l'aire no esdevingui, Diuen, irrespirable. Aquesta remor que se sent no és de paraules. Han prohibit les paraules Perquè no posin en perill La fràgil immobilitat de l'aire. Aquesta remor que se sent no és de pensaments. Han estat prohibits perquè no engendrin La necessitat de parlar i sobrevingui, Inevitablement, la catàstrofe. I tanmateix, la remor persisteix.